Pausa i indecisió

Feia uns quants dies que no escrivíem al blog. Millor dit, que jo no hi escrivia, perquè aquest blog és una mica asimètric, com sabeu. He rebut alguna trucada i algun missatge de persones de bona fe que em preguntàveu si ens passava alguna cosa.

De fet no. I us agraeixo moltíssim l'interès. O potser sí que em passa. Que tinc una llista inacabable de coses per fer que m'he anat col·locant jo mateixa... Sóc molt conscient que n'he de deixar alguna, però no tinc clar quina. I mentrestant la feina que es va acumulant soleta en un racó es va fent gran i va reclamant atenció. No sé si mai us ha passat. I com més feina a fer, menys agilitat i més bloqueig, amb algun lleu problema de salut propi de qui va fent anys. Quan arribo a aquest punt sempre em pregunto què he de fer. I la resposta sempre és la mateixa: anar fent sense posar-me nerviosa, començant pel que em vingui més de gust, encara que sigui el que corre menys pressa, i una cosa rere l'altra. Fins al punt que m'he imposat jo mateixa una priorització dels "deures" a fer i una dieta severa que em fa aparcar temporalment coses que m'agraden molt però que resulten més inofensives si les deixo de banda. I per això he passat uns quants dies (i potser encara en passi uns quants més) sense ni mirar el blog, no fos cas que algun dels blogs amics exercís de fetiller... i em llancés un encanteri.
Però vaja, tot això no ha impedit que continués vivint feliça i contenta. I he anat al Liceu (Tristany meravellós), a Puiggraciós (beneït silenci) i trobant vells amics... I jugant amb la joguina que em van dur els Reis. I encara alguna coseta més, que ja us aniré fent saber. Mercè