Reunions de veïns


Diuen que les reunions de les comunitats de veïns són de les més difícils. Suposo que perquè són reunions amb persones que coincideixen en el mateix bloc de pisos, però que no necessàriament tenen cap afinitat i, en canvi, pot ser que tinguin interessos enfrontats, economies i gustos diferents, o conflictes eterns. Sé que a Viladecans tenien previst de fer sessions formatives a les escales de veïns per treballar el tema, i desconec si amb la retallada de pressupost això es manté.
L'altre dia en vaig veure dues de seguides, quan tornava a casa: un munt de veïns amuntegats davant la porta i interromputs contínuament per les entrades i sortides d'altres veïns. Trobo curiós que justament unes reunions tan complicades com solen ser es facin en un marc tan poc acollidor.
Quan vivia al Poblenou, algun veí de la meva escala va fer una proposta suggerent en aquest sentit. Era una escala amb 24 veïns i porteria. Quan la portera es va jubilar, va deixar el seu habitatge. Mentre algunes escales van llogar-ne el pis o el van vendre, la nostra va optar per fer una cosa poc rendible econòmicament, però que amb el temps va ser molt útil. L'espai més gran de la porteria, el menjador, es va conservar com a sala de reunions. Es van comprar taules i cadires amuntegables i, per tant, les reunions de veïns van millorar considerablement en qualitat. No érem al mig del pas ni del corrent d'aire, podíem seure força còmodament, ens podíem sentir bé i veure'ns les cares. El to general, us puc assegurar que va canviar força. Les habitacions de la porteria es van distribuir entre els veïns per guardar-hi trastos, bicicletes, cotxets de criatura, etc. Més a l'abast del carrer.
De fet, en l'enormitat d'alguns blocs de pisos, tenir un espai comú i agradable no estaria gens malament... O fer servir altres locals facilitadors del diàleg. En fi, és una idea.
Mercè Solé



Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Oh, i una idea molt bona. Però poder fer això ja demostra que éreu una comunitat prou assenyada...i atípica, no?
Sempre que surto de la reunió de veïns em quedo admirat de com es va poder arribar al principi de "una persona, un vot" (i és que que n'hi ha que...deunidó!!!).
Més que sessions informatives (ja pots xiular si l'ase no hi vol veure), si es vetllés per l'aplicació correcta de les lleis, ja n'hi hauria prou, em sembla a mí.
Mercè Solé ha dit…
Sí que és una comunitat atípica... que no he valorat prou fins que no n'he conegut d'altres. També hi ha hagut esbatussades històriques, però...
Mercè